Vuit litres de sang a Tomàs Ventosa | Comunicat

Publicat el

 

Des d’ARRAN Vilanova i la Geltrú volem donar resposta de manera pública a les reaccions aparegudes a la premsa i a les xarxes socials en referència a les nostres accions dutes a terme el passat 12 d’octubre a la ciutat.

Jutjar l’oblit o la neutralitat de la Història

Una de les crítiques més recurrents que hem llegit és aquella que ens acusa de voler jutjar fets d’uns segles enrere sota els paràmetres actuals. Nosaltres els hi responem que no es tracta d’això, sinó d’explicar totes les parts de la història, i trencar un relat edulcorat que normalitza completament l’origen de les fortunes dels indianos catalans i els paràmetres colonialistes de l’època. Un relat que amaga els horrors que els esclaus negres van sofrir i ignora les rebel·lions que varen protagonitzar, reprimides totes a sang i foc, per negar-se a acceptar aquests “paràmetres de l’època”.

El simbolisme de Josep Tomàs Ventosa

En referència a l’atac a la figura de Ventosa, aquesta va ser la figura escollida pel simbolisme de l’estàtua, que ens recorda als vilanovins que el desenvolupament de la nostra ciutat durant els segles XVIII i XIX és obra, principalment, dels diners fets pels indianos locals a Cuba. Ventosa no era un negrer com ho va ser la família Samà. Ho sabem.

Tanmateix, l’esclavitud va ser el motor sobre el qual es van desenvolupar la pràctica totalitat de les fortunes catalanes a ultramar, independentment que trafiquessin directament amb ésser humans o no. En el cas de Josep Tomàs Ventosa no es té constància que tractes directament amb esclaus, però va ser alcalde de Matanzas, un dels quatre ports principals de tràfic d’esclaus.

La beneficència de Josep Tomàs Ventosa

En l’intent de justificació de l’origen de la fortuna de Ventosa, es fa constant referència a les obres de caritat a Matanzas i a l’ampliació urbanística feta en les antigues propietats dels Caputxins.

Primer, no creiem que la forma en què s’inverteixi una fortuna pugui excusar mai la forma d’aconseguir-la. Per molt bones intencions que ens venguin, si per cada nen alfabetitzat n’hi havia tres asfixiant-se a la fàbrica tèxtil, no aplaudirem les molles que es donen després de robar el pa.

Segon, van ser les treballadores de Vilanova i Matanzas les qui realment van construir-ho i les treballadores dels camps de cotó i les fàbriques tèxtils les qui realment ho van finançar. Nosaltres a qui li devem una estàtua i tot el nostre agraïment és a totes les explotades que van fer-ho possible.

Les formes i la banalització del mal

El consens sobre la bona voluntat dels indianos sembla total. Dubtem molt que per altres vies que no siguin l’espectacularitat d’una acció com la que vàrem dur a terme hagués sorgit aquest debat en la premsa i les xarxes socials. Tant el regidor de Via Pública, Joan Giribet, com el director del Diari de Vilanova,  Guillem Mercader, han comparat les accions que duem a terme amb les accions d’Estat Islàmic i dels Talibans, respectivament.

Creiem que l’acció al monument del Ventosa és incomparable amb la destrucció de les ruïnes de Palmira, com també són incomparables la nostra lluita pel socialisme i el feminisme als Països Catalans amb el wahabbisme que prediquen ambdós grups. Esperem que es deixin de fer comparacions ridícules i demagogues com aquestes, ja que parlem de conflictes suficientment greus com per banalitzar-los d’aquesta manera.

 

 

ARRAN, organització juvenil de l’Esquerra Independentista 
A Vilanova i la Geltrú, 27 d’octubre del 2016


Comments are closed.